Adjuntem el Programa de la Trobada de Març que serà el proper dissabte dia 19 de març de 2016.
Activitats enmarcades en la celebració del Xè Aniversari de Ca N'Eva
Per novè any la Fundació Acompanya ca n'Eva va col·laborar a la IX jornada d'acompanyament al dol i la malaltia celebrada a Lleida l'11 de març de 2016.
Organitzadors: Grups d'acompanyament al dol de Lleida i Facultat de medicina de la Universitat de Lleida.
Conferència inagural: Viure la mort com una oportunitat per acceptar, estimar, acompanyar i concloure. Elisabet Pedrosa: periodista i escriptora.
Taula rodona: Acompanyant en la mort i la malaltia. Moderadora: Anji Carmelo, doctora en metafísica i escriptora:
- La malaltia al final de la vida: Joan Bertran
- Els dols complicats en la familia: Olga Herrero
- Espiritualitat i dol: Pere Ribot
Experiencies d'acompanyament al dol i la malaltia: Angelina Prenafeta i Maria José Brito.
Espais temàtics:
- Iniciació en l'acompanyament al dol: Anji Carmelo
- Dol II: eines i recursos per acompanyar el dol complicat: Olga Herrero
- Dol i cures pal·liatives: Joan Bertran.
- Com ajudar els nens en dol: Itziar Fernández i Montse esquerda
- Dol per a Dummies: Anna Maria Agustí i Miquel Mora
- Aspectes espirituals en el dol: Pere Ribot
Aquesta jornada està reconeguda pel Plà de Formació Permanent del Departament d'Educació i es vàlida per 1 crèdit ECTS de la Universitat de Lleida.
El divendres dia 4 de març a partir de les 19'30 celebrarem els actes del Xè Aniversari de Ca n'Eva. Tothom qui vulgui venir serà benvingut.
Aquests seran els actes que portarem a terme a la Sala de Cultura de Matadepera:
A les 19:30 el Josep Maria Asensio i la Carme Serret presentaran el llibre "La humanización del duelo" al poble de Matadepera.
A les 20:15 la família Baltà presentarà el seu CD.
Moltes felicitats a tots el que heu fet possible que Ca n'Eva hagi arribat on és fent una tasca tan important.
Us fem a mans el Programa de la Trobada de Dol del present mes de febrer.
L'Augusto Serrano ens ha visitat de nou, però aquesta vegada canviant la guitarra per un llibre:
"¿ Por qué escriben los poetas?
Memorias de un duelo en Sol Mayor."
"¿ Por qué escriben los poetas?
Memorias de un duelo en Sol Mayor."
Augusto Serrano. Editorial Avant
Escrit arrel del seu procés de dol particular després de la mort del seu pare, recolzant-se en els llibres i la guitarra, companys fidels des de la seva infantesa i amb la premisa que tota persona porta un creador al seu interior.
Segons Augusto, " un llibre amb HUMOR i molta molta TENDRESA".
MOLTES GRÀCIES per compartir amb nosaltres una petita part de les teves inquietuts i del teu bagatge literari i emocional.
Segons Augusto, " un llibre amb HUMOR i molta molta TENDRESA".
MOLTES GRÀCIES per compartir amb nosaltres una petita part de les teves inquietuts i del teu bagatge literari i emocional.
Convenio de colaboración.
La fundación Enriqueta Villavecchia ha establecido un convenio de colaboración con la Fundación Acompanya ca n'Eva, entidad cuya finalidad es dar apoyo profesional y humano a todas aquellas familias que viven, directa o indirectamente, el sentimiento de pérdida de un niño o joven.
Entrevista publicada a la web de l'Hospital de Sant Joan de Deu d'Esplugues - 2006
Miquel Mora, coordinador de la Fundació Acompanya - Ca N'Eva
Tot va començar en el grup de dol de l'Hospital S. Joan de Déu d'Esplugues l'any 2004 amb la idea de crear "un espai ampli i plural" per relacionar-nos les famílies en procés d'elaboració d'un dol, assegura Miquel Mora. Amb el temps aquesta idea va anar agafant forma i es va crear la Fundació Acompanya - Ca N'Eva, un espai de convivència, diàleg i trobada, que pretén donar suport a les famílies que han patit una pèrdua "fora de temps" i els nens i persones joves en són implicades principals. Miquel Mora és el coordinador d'aquesta fundació. Nascut a Maó, des de ben jove va estar vinculat a diferents associacions. Va estudiar magisteri a Palma i va començar a exercir de mestre a les Balears. L'any 82 es va traslladar a Barcelona i durant 23 anys va treballar a l'escola Cor de Maria - Salle de Gràcia. El darrer Nadal va deixar l'ensenyament per poder dedicar-se exclusivament a la fundació.
D'on va sorgir la iniciativa de la fundació?
És una iniciativa que ve de lluny. Quan treballava com a mestre, em vaig adonar que les reunions de l'escola de pares eren tant o més productives per als nens que les classes amb els alumnes. Es tractaven tot tipus de temes que sorgien espontàniament: la família, l'educació, l'actualitat, la tecnologia. Amb una altra família teníem la idea de buscar una casa, com per a exemple una de les antigues cases d'espiritualitat, i convertir-la en un espai plural. Volíem crear un espai de trobada i de diàleg on la gent es pogués manifestar tal com és, pogués comparar opinions i fer diferents activitats. No havia de ser un turisme rural ni una casa d'exercicis sinó quelcom que reunís tot el bo d'aquests llocs però anés molt més lluny responent de debò a la realitat i les necessitats de la gent d'avui. Un espai de convivència, diàleg i trobada, sense cap mena de prejudicis ideològics.
On vau trobar aquesta casa?
Anàvem sovint a Solsona, al Santuari del Miracle i ens reuníem molt a l'hostatgeria. L'any que va morir la meva filla Eva, el 2003, les germanes que portaven l'hostatgeria ens van dir que la deixaven i em van proposar si ho volíem provar allà. Al final no ho vam fer perquè no era el millor moment.
I llavors com va seguir el projecte?
Més endavant vam reprendre el tema amb el grup de dol de l'hospital Sant Joan de Déu que es reuneix cada 15 dies. Quan des de l'hospital em van proposar assistir al grup de dol, d'entrada no em va atreure, però al final vaig decidir venir a veure què passava. A partir d'aquí van començar les sinergies. Paral·lelament a les reunions, vaig començar un postgrau d'acompanyament. Al Nadal del 2004, una altra família del grup de dol es va interessar pel meu projecte de la casa i l'espai de diàleg. Jo els vaig dir que em faltava infraestructura per posar en marxa el projecte. Em va proposar enfocar-ho cap al dol, basant-nos en les experiències que havíem tingut. Després de les vacances, vam parlar amb l'Hospital Sant Joan de Déu i vam posar-nos en marxa. El primer trimestre del 2005 ja estàvem constituint la fundació. El germà provincial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Quim Erra, ens va donar des del primer moment un suport absolut en tot i a més a més d'acceptar-ne en nom de l'Orde Hospitalari la Vocalia Primera ens va proposar de compartir la casa dels germans de Sant Antoni de Vilamajor per les nostres activitats. Amb aquest suport, Sant Joan de Déu havia donat l'empenta definitiva a la Fundació. El gener del 2006 vam començar a treballar.
Quines són les activitats que feu?
Fem una trobada un cap de setmana al mes, amb activitats de caire lúdic destinades a posar en contacte la gent que ve. Les activitats van dirigides a les famílies senceres no només a pares que han perdut un fill, sinó també a nens, adolescents i persones joves i no tan joves que han de passar per un procés de dol. Les activitats són des del simple descans, fins als espais de diàleg, el cine fòrum o el club de lectura. També hi ha música, expressió corporal, espiritualitat, tallers d'estels per l'estiu... L'important és que la gent es trobi amb gent que l'entengui. En aquest sentit creiem que el millor terapeuta és un company. De cara al curs que ve, volem oferir la possibilitat de fer activitats dos caps de setmana al mes perquè ja hi ha un grup consolidat i necessitem espai per les noves persones que van arribant.
Compteu amb el suport d'altres institucions?
Tenim el suport dels bisbats de Sant Feliu i de Menorca i estem en contacte amb la Generalitat i els altres bisbats de Catalunya per comptar amb la seva col·laboració, Amb altres fundacions i associacions volem fer activitats entre setmana, de dimarts a dijous. El que pretenem és que la gent que participa en els caps de setmana pugui mantenir la relació amb els altres companys durant la resta del mes. Amb la Fundació Enriqueta Villavecchia, que tenen un espai a l'Hospital de Sant Pau, volem fer un curs d'usuari d'internet a nivell domèstic i amb la AFANOC (Associació de Familiars i amics de Nens Oncològics de Catalunya), i altres entitats amigues volem oferir tot un vano d'activitats d'entre setmana a Barcelona i Províncies. A més a més un cop a l'any es vol dedicar a fer una trobada per a professionals de la salut i una altra per a educadors.
Quants col·laboradors teniu?
Aproximadament uns cent. A més dels 60 col·laboradors que participen en les activitats de la fundació també hi ha persones que ens donen suport mitjançant aportacions econòmiques o amb recursos diversos.
Com es finança la fundació Acompanya - Ca N'Eva?
De moment es finança amb les butxaques del patronat i l'ajuda en recursos de l'Orde Hospitalari i de l'Hospital d'Esplugues. La casa, per a exemple, ens la deixen els Germans de Sant Joan de Déu sense cobrar-nos res, l'oficina de treball i de comunicació la tinc al meu domicili, i el lloc de reunió és a la seu de la Unitat Clínica de la Fundació Ferran Angulo, que ens deixa les seves instal·lacions tres dies a la setmana. Allà hi fem les entrevistes amb les famílies que no provenen de Sant Joan de Déu i que ens han conegut a través d'altres mitjans, també ens ofereixen suport professional. Ara estem fent campanya per aconseguir el suport d'altres persones, entitats i empreses.
Qui forma el patronat de la Fundació?
El patronat el forma principalment el nucli de persones i famílies que la vam crear conjuntament amb l'Orde de S. Joan de Déu. Volem mantenir la flama de l'espontaneïtat, Per això no volíem córrer el risc de tenir un president que sigui una figura molt reconeguda però que potser dilueixi l'esperit de la fundació. Ara la presidència és honorària. Els estatuts de la fundació deixen molt clar que la gestió la porta el Patronat però la delega en un comitè de direcció del qual a dia d'avui jo en sóc el coordinador. Al patronat també hi ha altres fundacions i associacions que col·laboren amb nosaltres.
Recentment heu presentat la fundació a Menorca. També hi teniu una seu allà?
Jo sóc d'allà i al veure que la província de San Rafael dels Germans de l'Orde incloïa les llles Balears, vam pensar que també hi podíem tenir presència. La nostra filla gran, que actualment és la presidenta de la fundació, viu a allà i juntament amb el seu padrí, el vicari judicial de la diòcesi, tiren endavant la representació de la fundació. Comptem ja amb el suport i col·laboració de l'equip de Pal·liatius de l'Hospital Verge del Toro i amb el suport del Bisbat. Menorca només té 60.000 habitants i afortunadament la proporció de dol és per lògica més petita i no es poden fer allà tantes activitats. Tot i això el bisbat ens va proposar de fer un cap de setmana d'activitats a l'any, a la tardor, a Menorca i ens va oferir les seves instal·lacions.
Però realment el més viable és en general oferir a les famílies de les illes la possibilitat de venir a compartir caps de setmana a S. Antoni de Vilamajor. Fins i tot els metges d'allà ens comenten que se'ls demana on poder anar i que sigui fora de l'illa...
La vostra associació està tenint una gran acollida. Creus que fan falta més iniciatives d'aquest tipus?
Sí, ara no n'hi ha. Hi ha grups de dol, de recolzament psiquiàtric i grups d'ajuda però no hi ha cap xarxa relacional organitzada que connecti tot això. Nosaltres creem un espai perquè la gent pugui fer relacions i amics. Quan el dol es va elaborant, la gent se'n cansa de sentir-te i de veure't malament. Per una reacció de prudència quan et pregunten com estàs contestes que bé. Saps que si dius que no estàs bé, o preocuparàs als qui t'estimen o angoixaràs als altres. Aquest espai fa que la gent pugui expressar-se tal qual és i està. Quan la gent creu que ja està en condicions, si vol, pot passar de ser usuari a ser col·laborador de la fundació.
Com s'ajuda a superar el dol?
S'ajuda a "elaborar-lo" des de la normalitat. El dol, del llatí "dolere", dolor, no es pot donar mai per superat. Altra cosa és la fase purament clínica del tema... D'alguna manera s'ha de ser capaç de reinsertar-te a la vida i a la societat amb una energia renovada, potser millor de la que tenies. Has resituat aquella persona tan estimada que has perdut de l'estómac i la gola, que no et deixava respirar, al cor, on la portes sempre amb tu i t'ajuda. Això gairebé només ho pots fer amb gent com tu. També és necessari de tant en tant i encara que faci mal, viure la vida quotidiana amb la més absoluta normalitat. Per això nosaltres hem cregut oportú de no fer activitats ni a l'estiu ni en períodes de vacances. Creiem que la gent ha de saber desconnectar de la fundació quan cal, per no córrer el perill de crear un efecte bombolla i només estar a gust amb gent que ha passat una situació com la seva. S'ha d'enfortir per sortir al carrer amb tota normalitat. Això sí, tenint ben present que la "persona absent" la portarem per sempre amb nosaltres i serà ja per sempre també part de les nostres converses i accions.
Miquel Mora, coordinador de la Fundació Acompanya - Ca N'Eva
Tot va començar en el grup de dol de l'Hospital S. Joan de Déu d'Esplugues l'any 2004 amb la idea de crear "un espai ampli i plural" per relacionar-nos les famílies en procés d'elaboració d'un dol, assegura Miquel Mora. Amb el temps aquesta idea va anar agafant forma i es va crear la Fundació Acompanya - Ca N'Eva, un espai de convivència, diàleg i trobada, que pretén donar suport a les famílies que han patit una pèrdua "fora de temps" i els nens i persones joves en són implicades principals. Miquel Mora és el coordinador d'aquesta fundació. Nascut a Maó, des de ben jove va estar vinculat a diferents associacions. Va estudiar magisteri a Palma i va començar a exercir de mestre a les Balears. L'any 82 es va traslladar a Barcelona i durant 23 anys va treballar a l'escola Cor de Maria - Salle de Gràcia. El darrer Nadal va deixar l'ensenyament per poder dedicar-se exclusivament a la fundació.
D'on va sorgir la iniciativa de la fundació?
És una iniciativa que ve de lluny. Quan treballava com a mestre, em vaig adonar que les reunions de l'escola de pares eren tant o més productives per als nens que les classes amb els alumnes. Es tractaven tot tipus de temes que sorgien espontàniament: la família, l'educació, l'actualitat, la tecnologia. Amb una altra família teníem la idea de buscar una casa, com per a exemple una de les antigues cases d'espiritualitat, i convertir-la en un espai plural. Volíem crear un espai de trobada i de diàleg on la gent es pogués manifestar tal com és, pogués comparar opinions i fer diferents activitats. No havia de ser un turisme rural ni una casa d'exercicis sinó quelcom que reunís tot el bo d'aquests llocs però anés molt més lluny responent de debò a la realitat i les necessitats de la gent d'avui. Un espai de convivència, diàleg i trobada, sense cap mena de prejudicis ideològics.
On vau trobar aquesta casa?
Anàvem sovint a Solsona, al Santuari del Miracle i ens reuníem molt a l'hostatgeria. L'any que va morir la meva filla Eva, el 2003, les germanes que portaven l'hostatgeria ens van dir que la deixaven i em van proposar si ho volíem provar allà. Al final no ho vam fer perquè no era el millor moment.
I llavors com va seguir el projecte?
Més endavant vam reprendre el tema amb el grup de dol de l'hospital Sant Joan de Déu que es reuneix cada 15 dies. Quan des de l'hospital em van proposar assistir al grup de dol, d'entrada no em va atreure, però al final vaig decidir venir a veure què passava. A partir d'aquí van començar les sinergies. Paral·lelament a les reunions, vaig començar un postgrau d'acompanyament. Al Nadal del 2004, una altra família del grup de dol es va interessar pel meu projecte de la casa i l'espai de diàleg. Jo els vaig dir que em faltava infraestructura per posar en marxa el projecte. Em va proposar enfocar-ho cap al dol, basant-nos en les experiències que havíem tingut. Després de les vacances, vam parlar amb l'Hospital Sant Joan de Déu i vam posar-nos en marxa. El primer trimestre del 2005 ja estàvem constituint la fundació. El germà provincial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Quim Erra, ens va donar des del primer moment un suport absolut en tot i a més a més d'acceptar-ne en nom de l'Orde Hospitalari la Vocalia Primera ens va proposar de compartir la casa dels germans de Sant Antoni de Vilamajor per les nostres activitats. Amb aquest suport, Sant Joan de Déu havia donat l'empenta definitiva a la Fundació. El gener del 2006 vam començar a treballar.
Quines són les activitats que feu?
Fem una trobada un cap de setmana al mes, amb activitats de caire lúdic destinades a posar en contacte la gent que ve. Les activitats van dirigides a les famílies senceres no només a pares que han perdut un fill, sinó també a nens, adolescents i persones joves i no tan joves que han de passar per un procés de dol. Les activitats són des del simple descans, fins als espais de diàleg, el cine fòrum o el club de lectura. També hi ha música, expressió corporal, espiritualitat, tallers d'estels per l'estiu... L'important és que la gent es trobi amb gent que l'entengui. En aquest sentit creiem que el millor terapeuta és un company. De cara al curs que ve, volem oferir la possibilitat de fer activitats dos caps de setmana al mes perquè ja hi ha un grup consolidat i necessitem espai per les noves persones que van arribant.
Compteu amb el suport d'altres institucions?
Tenim el suport dels bisbats de Sant Feliu i de Menorca i estem en contacte amb la Generalitat i els altres bisbats de Catalunya per comptar amb la seva col·laboració, Amb altres fundacions i associacions volem fer activitats entre setmana, de dimarts a dijous. El que pretenem és que la gent que participa en els caps de setmana pugui mantenir la relació amb els altres companys durant la resta del mes. Amb la Fundació Enriqueta Villavecchia, que tenen un espai a l'Hospital de Sant Pau, volem fer un curs d'usuari d'internet a nivell domèstic i amb la AFANOC (Associació de Familiars i amics de Nens Oncològics de Catalunya), i altres entitats amigues volem oferir tot un vano d'activitats d'entre setmana a Barcelona i Províncies. A més a més un cop a l'any es vol dedicar a fer una trobada per a professionals de la salut i una altra per a educadors.
Quants col·laboradors teniu?
Aproximadament uns cent. A més dels 60 col·laboradors que participen en les activitats de la fundació també hi ha persones que ens donen suport mitjançant aportacions econòmiques o amb recursos diversos.
Com es finança la fundació Acompanya - Ca N'Eva?
De moment es finança amb les butxaques del patronat i l'ajuda en recursos de l'Orde Hospitalari i de l'Hospital d'Esplugues. La casa, per a exemple, ens la deixen els Germans de Sant Joan de Déu sense cobrar-nos res, l'oficina de treball i de comunicació la tinc al meu domicili, i el lloc de reunió és a la seu de la Unitat Clínica de la Fundació Ferran Angulo, que ens deixa les seves instal·lacions tres dies a la setmana. Allà hi fem les entrevistes amb les famílies que no provenen de Sant Joan de Déu i que ens han conegut a través d'altres mitjans, també ens ofereixen suport professional. Ara estem fent campanya per aconseguir el suport d'altres persones, entitats i empreses.
Qui forma el patronat de la Fundació?
El patronat el forma principalment el nucli de persones i famílies que la vam crear conjuntament amb l'Orde de S. Joan de Déu. Volem mantenir la flama de l'espontaneïtat, Per això no volíem córrer el risc de tenir un president que sigui una figura molt reconeguda però que potser dilueixi l'esperit de la fundació. Ara la presidència és honorària. Els estatuts de la fundació deixen molt clar que la gestió la porta el Patronat però la delega en un comitè de direcció del qual a dia d'avui jo en sóc el coordinador. Al patronat també hi ha altres fundacions i associacions que col·laboren amb nosaltres.
Recentment heu presentat la fundació a Menorca. També hi teniu una seu allà?
Jo sóc d'allà i al veure que la província de San Rafael dels Germans de l'Orde incloïa les llles Balears, vam pensar que també hi podíem tenir presència. La nostra filla gran, que actualment és la presidenta de la fundació, viu a allà i juntament amb el seu padrí, el vicari judicial de la diòcesi, tiren endavant la representació de la fundació. Comptem ja amb el suport i col·laboració de l'equip de Pal·liatius de l'Hospital Verge del Toro i amb el suport del Bisbat. Menorca només té 60.000 habitants i afortunadament la proporció de dol és per lògica més petita i no es poden fer allà tantes activitats. Tot i això el bisbat ens va proposar de fer un cap de setmana d'activitats a l'any, a la tardor, a Menorca i ens va oferir les seves instal·lacions.
Però realment el més viable és en general oferir a les famílies de les illes la possibilitat de venir a compartir caps de setmana a S. Antoni de Vilamajor. Fins i tot els metges d'allà ens comenten que se'ls demana on poder anar i que sigui fora de l'illa...
La vostra associació està tenint una gran acollida. Creus que fan falta més iniciatives d'aquest tipus?
Sí, ara no n'hi ha. Hi ha grups de dol, de recolzament psiquiàtric i grups d'ajuda però no hi ha cap xarxa relacional organitzada que connecti tot això. Nosaltres creem un espai perquè la gent pugui fer relacions i amics. Quan el dol es va elaborant, la gent se'n cansa de sentir-te i de veure't malament. Per una reacció de prudència quan et pregunten com estàs contestes que bé. Saps que si dius que no estàs bé, o preocuparàs als qui t'estimen o angoixaràs als altres. Aquest espai fa que la gent pugui expressar-se tal qual és i està. Quan la gent creu que ja està en condicions, si vol, pot passar de ser usuari a ser col·laborador de la fundació.
Com s'ajuda a superar el dol?
S'ajuda a "elaborar-lo" des de la normalitat. El dol, del llatí "dolere", dolor, no es pot donar mai per superat. Altra cosa és la fase purament clínica del tema... D'alguna manera s'ha de ser capaç de reinsertar-te a la vida i a la societat amb una energia renovada, potser millor de la que tenies. Has resituat aquella persona tan estimada que has perdut de l'estómac i la gola, que no et deixava respirar, al cor, on la portes sempre amb tu i t'ajuda. Això gairebé només ho pots fer amb gent com tu. També és necessari de tant en tant i encara que faci mal, viure la vida quotidiana amb la més absoluta normalitat. Per això nosaltres hem cregut oportú de no fer activitats ni a l'estiu ni en períodes de vacances. Creiem que la gent ha de saber desconnectar de la fundació quan cal, per no córrer el perill de crear un efecte bombolla i només estar a gust amb gent que ha passat una situació com la seva. S'ha d'enfortir per sortir al carrer amb tota normalitat. Això sí, tenint ben present que la "persona absent" la portarem per sempre amb nosaltres i serà ja per sempre també part de les nostres converses i accions.
MENORCA - Viernes 21 abril 2006 - INSULAR
FUE PRESENTADA EL MIÉRCOLES EN EL CERCLE ARTÍSTIC
El trabajo que lleva a cabo la Fundació Acompanya-Ca n'Eva ha despertado interés, después de su presentación en el Cercle Artístic, el pasado miércoles. La presidenta, Susanna Mora Humbert, y el coordinador, Miquel Mora, explicaron en qué consiste el apoyo a las personas que han perdido un familiar, con una labor destinada principalmente a los jóvenes. La familia Mora, con raíces en Maó, reside en Barcelona y la presentación de esta nueva fundación en la Isla era una tarea pendiente. Se plantearon la posibilidad de que la sede se ubicara en Menorca, sin embargo la han descartado por dos motivos:
el coste de desplazamiento de personas de la Península sería superior y porque los menorquines en situación de duelo necesitan en muchos casos salir de la Isla para 'desconectar'. La fundación cuenta con una sede en Sant Antoni de Vilamajor, a los pies del Montseny, cedida por los Germans de Sant Joan de Déu.
 |
| A la izquierda, Miquel Mora y Susanna Mora |
Los contactos en Menorca también están dando sus frutos. El equipo de paliativos del IBSalut, que dirige Javier Lacueva y que cuenta con la psicóloga Belén Calafell, puede ofrecer información a personas que después de una pérdida a menudo no saben adonde dirigirse. Miquel Mora espera contar con voluntarios de la Isla y apunta que sería fantástico poder disponer de un local donde organizar encuentros de fin de semana y otras actividades. Comenta que en algunas ocasiones, la pérdida de una persona querida puede conllevar repercusiones importantes, como la separación de un matrimonio, el contacto con el alcohol o el despido laboral.
La Fundació Acompanya-Ca n'Eva está ampliando el abanico de actividades. Además de la casa de los Germans de Sant Joan de Déu, donde existe la opción de un apoyo espiritual, cuenta, por ejemplo, con un convenio para prácticas deportivas en el Delta del Ebro y con un club de lectura, con una biblioteca de 157 libros.
Los responsables de la fundación mantendrán próximamente una reunión con el obispo de Menorca, Joan Piris.
