Entrevista a Miquel Mora, coordinador general Acompanya Fundació. Familiaforum.net. 1/12/2005


La pèrdua d'un fill posa a les famílies davant la necessitat de renovar i recuperar el sentit de la vida i la il·lusió per viure; des d'Acompanya Fundació professionals i persones que han patit aquestes pèrdues es dóna suport, mútuament, oferint ajuda, escolta i comprensió. El seu coordinador general ens explica com neix i com actua aquesta fundació, i també com podem contactar amb ells.

Com neix Acompanya Fundació?

Com una iniciativa d'un grup de Famílies Amigues, algunes de les quals hem patit la pèrdua d'un fill o una filla, nens o joves. Es constitueix com a Entitat Col•laboradora de l'Orde de Germans de Sant Joan de Déu i, per tant, seguint aquest carisma, oberta a tothom.

Quins són els seus objectius?

El primer és l'ajuda integral a les famílies en situacions de dol, amb especial atenció a aquelles situacions que impliquen el nen o jove; però també un compromís especial amb els professionals i voluntaris implicats.

Quin tipus d'ajuda ofereixen?

Com hem dit abans: INTEGRAL, es a dir, Ajuda, Escolta, Comprensió i Compromís en tots els àmbits.

En l'àmbit convivencial, mitjançant jornades i estades a la casa de S. Antoni de Vilamajor, a la que s'hi pot anar des de només a descansar fins a realitzar tot un seguit d'activitats que ens ajuden informativament, formativament, lúdicament, professionalment, espiritualment... Totes aquestes activitats organitzades per voluntariat preparat i coordinat per professionals. També realitzem activitats en altres espais més cèntrics.

En l'àmbit professional, ho fem mitjançant la col•laboració del quadre mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu i la dels metges i serveis de la Fundació Ferran Angulo.

En l'àmbit familiar, amb la companyia de Famílies de la Fundació que han viscut situacions similars i d'altres que, tot i no haver-les viscudes, senten especial empatia cap al nostre 'món'.

I finalment, en l'àmbit social, facilitant el contacte amb entitats adients que ajudin a resoldre temes de l'àmbit de l'assistència social.

La seva ajuda està adreçada només als pares, o també a avis, germans...?

Especialment a tota la família i al seu entorn, consanguini o no, de les situacions de dol on el nen o jove és el subjecte o l'objecte de la pèrdua. És a dir, d'alguna manera a tothom.

Qui forma part d'Acompanya Fundació?

Com ja hem deixat entreveure, la Fundació abasta gairebé tots els àmbits possibles en una situació de dol en la qual els Grups de Suport en són un element més. Per tant, la gran Família de la Fundació la formen: famílies, persones individuals, metges de diferents especialitats, psicòlegs, flsioterapeutes, voluntaris especialitzats en diferents àrees (des de la biblioteràpia, musicoteràpia, cinefòrum, massatges i relaxació, espiritualitat interconfessional i espiritualitat 'no confessional', fins a cuiners, acompanyants per a l'oci i el lleure, etc.)

Com s'afronta la pèrdua d'un infant o jove dins la família?

Amb molt 'Dolor' i molta dificultat. És la pèrdua més terrible de totes i no és una opinió feta alegrament sinó viscuda, compartida, i avalada pel món professional de la Salut. Cal posar-hi fil a l'agulla sense perdre un instant, basant-se sempre en la Pau Interior i l'Amor Cap a un mateix i el dels altres.

"És la pèrdua més terrible de totes"

És important cercar ajuda fora de l'entorn familiar? Per què?

És VITAL!!! Dins l'entorn familiar tots pateixen d'una manera o altra el mateix dolor; per tant, necessitem qui ens comprengui i ajudi des de fora, amb el cor calent però el cap més clar.

És possible 'superar' la pèrdua d'un fill? O es tracta d'aprendre a viure d'una altra manera?

Tots els que hem passat per aquesta situació, i els professionals ho avalen, sabem que la paraula 'superar' no és la més adient. No volem superar la mort dels nostres fills, no els volem deixar endarrere de les nostres vides... Els volem 'reintegrar' des dels nostres cors a la nostra vida quotidiana. Per tant, es tracta d'una nova vida que se'ns obre al davant, en la qual els nostres fills seguiran presents 'però d'una altra manera'.

"els nostres fills hi seguiran presents
'però d'una altra manera'"

Què li diria a una família que està passant pel dol de la pèrdua d'un fill?

Dir no és la paraula... Amb silenci i mirada tendra els convido a abraçar-se, estimar-se, plorar, riure i SOBRETOT a mantenir viva l'ESPERANÇA. El dolor que es pateix es pot anar transformant en 'riquesa' per a un mateix i per als altres si un no es tanca i mira la vida cara a cara i sense por... Som molts i estem aquí! Els nostres fills SEMPRE ESTARAN AMB NOSALTRES!!!

"El dolor que es pateix es pot anar
transformant en 'riquesa'"