Aquest escrit ens porta a la reflexió, clica a El meu nord













Hola família !

Aquí van “unes ratlletes” que pretenen ser mensuals per tal de mantenir un petit lligam escrit periòdic, un petit espai obert a la reflexió, dirigit a tota la “Família Ca n’Eva”, a totes aquelles i aquells que des d’una o altra activitat o vessant en formeu part.

Ja ha tornat a passar un mes...des de la darrera trobada (segons el grup farà més o farà menys...) i aviat ens podrem tornar a veure, abraçar... ens podrem tornar a “viure”.

El temps passa, les estacions es succeeixen i ja tornem a ser a “la tardor”. La tardor, amb totes les connotacions que té aquesta època de l’any. La llum, la calor, el soroll, de l’estiu queden molt enrere per donar pas als tons més grisos, frescos i silenciosos de la tardor.

La tardor és utilitzada pel poeta per a parlar de la fase final de la vida. Per a parlar de la fase que precedeix de manera inexorable a l’hivern... a la mort... A la mort com a punt... i final?

La tardor ens convida al recolliment, al silenci – només interromput pel pas del vent entre els arbres del bosc i els forats de les xemeneies – La tardor ens convida a la contemplació i, com a conseqüència, a la reflexió i la meditació davant el gran misteri de la VIDA.

Callem i contemplem i, ens adonarem...ens adonarem que res no acaba...tot és encara que no ho sembli. Tot comença, acaba i... tot recomença! L’arbre va perdent el fullam i el vent l’escampa...cau la neu de l’hivern sí, i el mig sepulta però, en tornant la primavera...els primers rebrots anuncien VIDA on semblava no haver-hi res més que soca seca. I aviat tot el bosc, i el prat, i la muntanya, i els jardins, i els parcs... tornen a vestir de verd, d’un verd esplendorós que sembla estar-nos dient a cau d’orella: “espera, espera i confia...” Dóna temps a la VIDA per desplegar tot el seu enorme potencial i viu-la! Viu-la conscient que la vida és vida quan riem i també...quan plorem.

El pagès, el sembrador, sap molt bé les llàgrimes i la suor que li suposa la sembra dels camps...camps plens de llavors...de llavors mortes?...camps que el temps, la VIDA regarà...camps que el pagès llaurarà, sembrarà i cuidarà...camps que amb el temps i amb “la suor del pagès” donaran fruits esplendorosos i s’ompliran d’un esclat de flors i de colors...i de fruits aliment de VIDA!

Asseguts a la saleta d’estar, arraulits en una postura còmoda a la nostra cadira o butaca preferida, deixem que la nostra mirada ens transporti fora més enllà de la finestra, més enllà de la balconada...més enllà... on la vida no és blanca ni negra, ni bona ni dolenta, ni justa ni injusta, ni masculina ni femenina, ni rica ni pobra, ni de dretes ni d’esquerres... més enllà on la vida ÉS, i és això: VIDA!





Les cases amb ses xemeneies fumejant olors d’escudella; les finestres il·luminades per la càlida llum de la llar habitada; els carrers transitats per una rítmica i serena pluja; els arbres acaronats per un vent del nord fresc i vivificador; la gent, abrigada, recollida en si mateixa que camina sense fer soroll sabent molt bé d’on ve i cap a on va... fa fresca i no és qüestió d’entretenir-s’hi...El gosset que tranquil passeja per la porxada mentre el pardalet canta sobre la teulada entre clariana i clariana...l’àvia, amb els ulls plens fins a vessar, de vida i de tendresa, cus i fa mitja...el nét se la mira mentre juga sobre la catifa tranquil, confiat...CONFIAT!

És aquesta estació d l’any una estació per a la malenconia sí però, també és un bon moment per al silenci i la contemplació de la natura...de la VIDA. Així doncs us convido a fer silenci, també dintre nostre, i contemplar deixant alhora que la vida brolli dins nostre...i ens parli...

Seguirem parlant-ne...

Cuideu-vos molt tots i penseu que aquí estem tota la família Ca n’Eva (grups de dol, grups de mindfulness, grups d’imposició de mans, grups de creixement personal, grups d’espiritualitat...etc, etc, etc) per  a acompanyar-nos els uns als altres i per escampar i compartir LLUM amb tothom que ens anem trobant en aquest camí de la VIDA.

Una abraçada llarga, tendra i plena d’amor,

Miquel Mora.
Director de l’Espai Ca n’Eva

-->
Matadepera - 23-11-16
Aquí hi podeu trobar el tríptic explicatiu de Ca 'Eva. Sentiu-vos lliures de fer-lo arribar a les persones o entitats que penseu puguin estar interessades.


Descarréga'l aquí