Hola família !

La Tardor va avançant i avançant i avançant... i aviat entrarem a l’hivern i , aviat també, ens podrem tornar a veure, abraçar... i el més important, que no em canso de repetir, ens podrem tornar a “viure” al nostre estimat Espai Ca n’Eva.

En el GAM darrerament ressona molt i es parla de la “Culpa- Habilitat”, i sobre aquest tema voldria traçar unes pinzellades a tall de reflexió...

“La decisión más importante de tu vida la tomas sin darte cuenta: cada uno de nosotros decide ser víctima o protagonista de su propia existencia.”

Déu n’hi do! Aquestes paraules poden sonar fortes però estan plenes de sentit i d’objectivitat. Som lliures, sí som lliures del tot per triar quina serà la nostra posició davant la vida.

“…Usted no es responsable de un cáncer, pero sí es responsable de qué hace frente a él.”

Es tracta  de que no puc canviar què em fa la vida a mi però, sí que puc triar què faig jo amb el que la vida em fa. Que realment només hi han dues grans postures davant la vida i són, com hem dit, la de víctima i la de protagonista. I és a nosaltres i només a nosaltres a qui correspon decidir quina de les dues postures volem que sigui la nostra.
És cert, que no és gens senzill ja que si ens pregunten a priori, tots decidirem ser protagonistes. Però també és ben cert que a posteriori molts ens sorprendrem actuant com a víctimes i llençant pilotes fora…I que per tant, precisament per la dificultat del tema haurem de ser molt curosos en el procés de discerniment i necessitarem grans dosis de silenci i contemplació per tal que el nostre jo interior d’una manera lliure i clara pugui arribar a decidir amb claredat i fermesa...

Caldrà insistir en l’extrema necessitat de que cada dia de les nostres vides compti amb uns moments de soletat, silenci i contemplació (seria bo que hi poguéssim dedicar prou temps però, en tot cas no menys de vint o trenta minutets diaris – I no comencem amb allò de que no tenim temps...que tots sabem el que és perdre el temps davant de la tele, i altres coses, hores i més hores...-).

Ara, en l’ADVENT, tenim uns moments d’or per a posar en pràctica tot el que parlem aquí. De fet en el mateix símbol de la corona d’advent hi trobem una al·legoria meravellosa de l’essència de la vida.

“El cercle,  la corona d’advent és un símbol universal relacionat amb el cicle ininterromput de les estacions, mentre que les fulles perennes i les espelmes enceses signifiquen la persistència de la vida en meitat del dur i obscur hivern.”




La vida no acaba amb l’arribada de l’hivern. La foscor cobreix el cel i la neu cobreix els camps, tota nota de color sembla haver desaparegut sota un mantell blanc i blau fosc o negre però...la primavera tornarà i l’esclat de colors serà sempre més i més gran...LA VIDA MAI NO DESAPAREIX... ES TRANSFORMA. I ES TRANSFORMA EN QUELCOM SEMPRE MERAVELLÓS, PLE DE COLOR, PLE  D’ENÈRGIA...VIBRANT...SORPRENENT !!

La culpa ens arossega a la desesperança i el desencís... Quan la culpa ve de fora de nosaltres...la “culpa-habilitat”haurem de fer una sèrie de passes, que ja hem comentat i que tornarem a revisar més endavant. Però avui convé que comencem a parlar de quan, en l’extrem contrari, veiem la culpa com una cosa exclusivament nostra. Això, és molt possible que ens passi de manera més accentuada en èpoques de festivitat quan ens sentim culpables per riure, per estar contents...per passar-ho bé...Gairebé ens sentim culpables d’estar vius ja que partim de la base que els nostres fills, els nostres éssers estimats que han marxat no poden passar-s’ho bé com nosaltres...¿Perquè som tant tossuts?, ¿Perquè ens encaparrem en ser tant lògics, tant científics... tant cerebrals...tant negatius?...¿Perquè no ens deixem endur com els infants pels nostres cors?, ¿Perquè no ens abandonem en braços del SOMNI?...

Que ¿quin somni?, doncs l’etern somni de l’home des que és home...l’evidència que la vida no pot començar, ni pot acabar en la matèria. L’evidència que l’AMOR que som i que sentim ens depassa, ens...transcendeix!

Que ¿com fer-ho?, doncs abandonant-se, no pretenent tenir respostes per a tot, no pretenent controlar-ho tot...abandonant-se, sí! Abandonant-se com els infants en braços dels pares!... CONFIANT! Obrint-nos al MISTERI !!!

Som humans, i sí de tant en tant en fem alguna i som responsables d’algunes coses però, compte! ja que  davant la mort dels nostres éssers estimats correm el risc de fer-nos culpables de coses i d’actuacions que ni tan sols, en molts cassos, depenien del tot de nosaltres. I compte també! Perquè quan vulguem jutjar i encara més quan vulguem jutjar-nos a nosaltres mateixos el primer que haurem de fer és partir de la base que som humans i en conseqüència limitats.

També haurem de repetir-nos que la base de l’AMOR és el PERDÓ i la capacitat de perdonar. I haurem de tenir molt clar que només sabrem perdonar si som capaços de perdonar-nos a nosaltres mateixos...

Aconseguir incorporar a les nostres vides quotidianes L’ABANDONAMENT, la CONFIANÇA, el PERDÓ... suposa un treball, un treball gens senzill vivint, com vivim, immersos en una societat que només parla de suposades “seguretats”, de desconfiança i de venjances. Però per molt difícil que ens pugui resultar, només incorporant aquests valors a les nostres vides diàries i convertint-los en una cosa tan normal per a nosaltres com el menjar, el beure o el dormir...només així, farem que les nostres vides siguin realment VIDA VISCUDA i no només vida sobreviscuda.



Davant de l’advent tots esperem un Nadal, tots esperem quelcom nou, vibrant, sorprenent...i ho esperem ja sigui des de la fe que ens vehicula la nostra religió o ja sigui des del més profund i ancestral desig humà representat en l’anhel de vida plena. Doncs bé cal preparar-nos, cal treballar durant aquest temps d’espera per tal que sigui possible AQUESTA VINGUDA DE VIDA NOVA.

Aquest Nadal – 2016, pot ser un Nadal més, pot ser un Nadal trist i horrorós, o pot ser el primer Nadal d’una nova època en les nostres vides. Una nova manera de viure, una nova manera de relacionar-me amb mi mateix i amb els que m’envolten...UN VERTADER NAIXEMENT. I això només depèn de nosaltres mateixos segons decidim ser víctimes o protagonistes de les nostres vides...

Ànim i perseverança en el camí diari de la recerca del sentit en les nostres vides.

Pel que necessiteu, i humilment puguem oferir, aquí ens teniu.

Una abraçada llarga, tendra i plena d’amor, BON ADVENT i bona Diada de Santa Llúcia.

Miquel Mora.
Director de l’Espai Ca n’Eva

Matadepera - 13-12-16
Aquest escrit ens porta a la reflexió, clica a El meu nord













Hola família !

Aquí van “unes ratlletes” que pretenen ser mensuals per tal de mantenir un petit lligam escrit periòdic, un petit espai obert a la reflexió, dirigit a tota la “Família Ca n’Eva”, a totes aquelles i aquells que des d’una o altra activitat o vessant en formeu part.

Ja ha tornat a passar un mes...des de la darrera trobada (segons el grup farà més o farà menys...) i aviat ens podrem tornar a veure, abraçar... ens podrem tornar a “viure”.

El temps passa, les estacions es succeeixen i ja tornem a ser a “la tardor”. La tardor, amb totes les connotacions que té aquesta època de l’any. La llum, la calor, el soroll, de l’estiu queden molt enrere per donar pas als tons més grisos, frescos i silenciosos de la tardor.

La tardor és utilitzada pel poeta per a parlar de la fase final de la vida. Per a parlar de la fase que precedeix de manera inexorable a l’hivern... a la mort... A la mort com a punt... i final?

La tardor ens convida al recolliment, al silenci – només interromput pel pas del vent entre els arbres del bosc i els forats de les xemeneies – La tardor ens convida a la contemplació i, com a conseqüència, a la reflexió i la meditació davant el gran misteri de la VIDA.

Callem i contemplem i, ens adonarem...ens adonarem que res no acaba...tot és encara que no ho sembli. Tot comença, acaba i... tot recomença! L’arbre va perdent el fullam i el vent l’escampa...cau la neu de l’hivern sí, i el mig sepulta però, en tornant la primavera...els primers rebrots anuncien VIDA on semblava no haver-hi res més que soca seca. I aviat tot el bosc, i el prat, i la muntanya, i els jardins, i els parcs... tornen a vestir de verd, d’un verd esplendorós que sembla estar-nos dient a cau d’orella: “espera, espera i confia...” Dóna temps a la VIDA per desplegar tot el seu enorme potencial i viu-la! Viu-la conscient que la vida és vida quan riem i també...quan plorem.

El pagès, el sembrador, sap molt bé les llàgrimes i la suor que li suposa la sembra dels camps...camps plens de llavors...de llavors mortes?...camps que el temps, la VIDA regarà...camps que el pagès llaurarà, sembrarà i cuidarà...camps que amb el temps i amb “la suor del pagès” donaran fruits esplendorosos i s’ompliran d’un esclat de flors i de colors...i de fruits aliment de VIDA!

Asseguts a la saleta d’estar, arraulits en una postura còmoda a la nostra cadira o butaca preferida, deixem que la nostra mirada ens transporti fora més enllà de la finestra, més enllà de la balconada...més enllà... on la vida no és blanca ni negra, ni bona ni dolenta, ni justa ni injusta, ni masculina ni femenina, ni rica ni pobra, ni de dretes ni d’esquerres... més enllà on la vida ÉS, i és això: VIDA!





Les cases amb ses xemeneies fumejant olors d’escudella; les finestres il·luminades per la càlida llum de la llar habitada; els carrers transitats per una rítmica i serena pluja; els arbres acaronats per un vent del nord fresc i vivificador; la gent, abrigada, recollida en si mateixa que camina sense fer soroll sabent molt bé d’on ve i cap a on va... fa fresca i no és qüestió d’entretenir-s’hi...El gosset que tranquil passeja per la porxada mentre el pardalet canta sobre la teulada entre clariana i clariana...l’àvia, amb els ulls plens fins a vessar, de vida i de tendresa, cus i fa mitja...el nét se la mira mentre juga sobre la catifa tranquil, confiat...CONFIAT!

És aquesta estació d l’any una estació per a la malenconia sí però, també és un bon moment per al silenci i la contemplació de la natura...de la VIDA. Així doncs us convido a fer silenci, també dintre nostre, i contemplar deixant alhora que la vida brolli dins nostre...i ens parli...

Seguirem parlant-ne...

Cuideu-vos molt tots i penseu que aquí estem tota la família Ca n’Eva (grups de dol, grups de mindfulness, grups d’imposició de mans, grups de creixement personal, grups d’espiritualitat...etc, etc, etc) per  a acompanyar-nos els uns als altres i per escampar i compartir LLUM amb tothom que ens anem trobant en aquest camí de la VIDA.

Una abraçada llarga, tendra i plena d’amor,

Miquel Mora.
Director de l’Espai Ca n’Eva

-->
Matadepera - 23-11-16
Aquí hi podeu trobar el tríptic explicatiu de Ca 'Eva. Sentiu-vos lliures de fer-lo arribar a les persones o entitats que penseu puguin estar interessades.


Descarréga'l aquí


Primera Trobada d'Acompanyament del nou Curs 2016-2017
Divendres 16 de Setembre a Diumenge 18 de Setembre
Vols un estiu diferent?

T’agradaria disposar d’una alternativa a les vacances d’estiu?

Apartar-te a un entorn tranquil, on reposar gaudint del silenci i la pau d’un lloc com Ca n’Eva (Matadepera)?

Si estàs en ple dol, saps que ets en un camí extremadament complicat, i a vegades ens topem davant dates especialment difícils a les que ni tenim ganes d’encarar-nos ni, en moltes ocasions, sabem con donar-li un tom per passar de puntetes sense fer-nos-hi mal.

Però també podria ser que, no havent d’afrontar la pèrdua d’un ser estimat, et trobessis en un moment personal en el què saps i sents que necessites “apartar-te” del mon durant uns dies, i entrar en un espai de serenor on poder reposar interiorment.

Conscients de la necessitat de llocs on trobar aquest entorn tant especial, t’oferim la possibilitat de tres dies pensats especialment per a tu. Tres dies de repòs en els què podràs disposar de temps, tallers lliures, espais de meditació, col·loquis al aire lliure sobre temàtiques diverses i interessants, sessions de micro-gimnàstica,... tot dissenyat per oferir-te la possibilitat de que en surtis veritablement reconfortat/da.

Tallers i activitats que tindràs a la teva disposició:
  • Micro-gimnàstica a la gespa.
  • Projecció de diversos documentals.
  • Cinema a la nit.
  • Col·loquis a l ‘aire lliure.
  • Meditació lliure, meditació guiada.
  • Prendre el sol tot meditant.
  • Estones per la lectura i el repòs.
  • Estones per passejar.
  • Jardineria.


Dates i preus

Pensant en poder cobrir el màxim de possibilitats, pots escollir entre tres alternatives:

Juliol: del 22 al 25
Agost: del 26 al 29
Setembre: del 9 al 12

Pots venir el divendres a sopar, i així dissabte ja ets a lloc o, si ho prefereixes, venir dissabte després d’esmorzar. Els preus els hem ajustat al màxim perquè estigui al abast de tothom. Així doncs, allotjament, pensió complerta i accés a totes les activitats i tallers inclosos, els preus total per persona son:

De dissabte després d’esmorzar, a dilluns tarda = 185,- €
De divendres a sopar, fins dilluns tarda = 210,- €

Informació i reserves

Xavier Muñoz
info@sentirlavida.com

(Les habitacions son dobles i amb bany. S’intentarà en lo possible que no s’hagin de compartir, però aquest aspecte no el podem assegurar fins el darrer moment.)
Aquestes són les activitats que hem elaborat per  aquest estiu 2016:

Juliol 2016

Dissabte dia 9 de juliol - Darrera Trobada de Dol del curs que acaba.
Diumenge dia 10 de juliol - Curs de Mindfulness (Aura Costa)
Divendres 22 a dilluns 25 de juliol - "Un Estiu Diferent" (Xavier Muñoz)


Agost 2016

Divedres 26 a diluns 29 de juliol - "Un Estiu Diferent" (Xavier Muñoz)


Setembre 2016

Divendres 9 a dilluns 12 de juliol - "Un Estiu Diferent" (Xavier Muñoz)
Dissabte 17 primera Trobada de Dol del nou curs 2016- 2017

Adjuntem el Programa de la Trobada de Març que serà el proper dissabte dia 19 de març de 2016.


RESERVES / RESERVAS
SRA. NÚRIA BLAYA
972.223.368 / 678.732.554

Adjuntem el Programa de la Trobada de Març que serà el proper dissabte dia 19 de març de 2016.


RESERVES / RESERVAS
SRA. NÚRIA BLAYA
972.223.368 / 678.732.554